RACÓ GENERACIONAL

Montse Armengou Martín. 43 anys
Periodista/directora de documentals històrics

"No sé si és molt correcte dir això però la meva primera escola de cine va ser "per la patilla". Ja als primers anys 80, Drac Màgic organitzava les seves famoses sessions de cinema per les escoles. Eren temps d'apertura, havia mort Franco, i a les aules entrava aire fresc i... pantalles decinema. Un aire que a mi m'havia arribat tard perquè tot just havia començat la carrera de periodisme i a la carrinclona escola de monges en la que m'havia educat poc cinema de qualitat s'havia vist!. Jo vivia molt a prop de la sala on Drac Màgic feia les projeccions i la sort va fer la resta. Una clienta de la meva mare, la Montserrat Cruspinera, estava implicada en el projecte i vaig obtenir "permís" per colar-me en aquells fantàstiques sessions de cinema del carrer Mercaders. Van ser moltes hores de cinema que de vegades robava a les classes de la universitat per veure obres imprescindible, com La sal de la tierra, i que han estat fonamentals després per a mi com a professional de documentals històrics."

Jordi Martí
Delegat de Cultura

"Recordo, cap al final de l’EGB, la pel·lícula 1789, de la directora de cinema i també dramaturga francesa Arienne Mnouchkine. Probablement la cinta servís per a il·lustrar o reforçar el tema de la Revolució Francesa. A mi em va impressionar la ficció dins de la ficció que proposava la pel·lícula: la filmació d’una representació teatral.

Núria Campreciós Preses. 28 anys
Llicenciada en Història de l'Art/ Equip de Drac Màgic

"Guardo uns records molt vius de les sessions de cinema que Drac Màgic organitzava per la meva escola.
Potser per la novetat que tot allò em suposava, crec que l'hàbit d'anar freqüentment al cinema i estimar-lo, el vaig adquirir de ben petita gràcies a les estimulants pel·lícules que ens projectaven.
Recordo especialment La Ventafocs, crec que la primera pel·lícula doblada al català i en la que fins i tot vaig sentir-hi el meu cognom, i un nen que tot allò que dibuixava es convertia en realitat. Allò si que era màgia!"

Joana Comas Rosa. 24 anys
Estudiant i fotògrafa

"Vaig entrar en contacte amb Drac Màgic quan tenia 17 anys. Estava a l'institut, i feiem el famós treball de recerca. Necessitàvem gran quantitat d'informació sobre cinema per al treball, i no era fàcil trobar alguns dels llibres que buscàvem per documentar-nos, i sen's va ocórrer fer una visita a Drac Màgic. Gràcies a la gran quantitat de llibres i vídeos de la fantàstica biblioteca i videoteca, vam sortir d'allí inundades d'informació, i la veritat és que ens va sortir un treball rodó! Vaig aprendre a veure cine, però no havia pensat mai que també es pogués apendre a llegir cine!"

Jordi Baeta. 45 anys
Enginyer en Telecomunicacions

"Recordo amb certa nostàlgia aquelles sessions matinals del Drac Màgic al cine Ars ara fa més de 30 anys on varem veure pel·lícules com: 2001 odisea en el espacio, El maquinista de la General... Les breus explicacions al inici i en acabar la projecció (teníem poc més de 10 anys i no estàvem per gaires sermons) ens van permetre entendre detalls i conceptes que de ben segur ens hagessin passat per alt".

Mariona Baulells i Martina Nadal. 15 anys
Estudiants

"El que ens agradava més d’aquelles pel·lícules era la seva diferencia amb les que tothom mirava. Quan recordes petits flaixos o imatges veus que sempre tenies l’emoció de saber què passaria en cada moment, ja que no eren com les típiques pel·lícules de Disney on sabies sempre qui era el bo el dolent i que acabarien sempre amb el final feliç.
Queda el record d’una pel·lícula original i poc infantil però alhora agradable de veure per una persona de l’edat que teníem. Les pel·lícules solien ser no de dibuixos animats, sinó normals i fa que et quedi més el record del caràcter de la persona i les seves característiques i factors concrets i no tant la imatge física que et regalen d’altres pel·lícules.
Ara, recordant les pel·lícules pensem que potser allò va ser el pas de passar a veure les pel·lícules infantils a algunes més adultes amb una finalitat una mica més complexa que només entretenir. En definitiva el record que queda és original".

Pilar Vallugera. 39 anys
Regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona del, 2003 al 2007.

"Jo anava a l'Escola Vedruna Gràcia (que en aquells moments li dèiem "Les Carmelites"). Una escola només de noies, però no sé per quina raó, no vam trobar mai a faltar els nois (devíem saber el que ens esperava).
Sigui com sigui malgrat tots els tòpics relacionats amb les escoles de monges de noies, crec que intentaven donar-nos una formació bastant lliure, fomentant opinions diferents i no necessàriament ortodoxes. Un dels exemples de les activitats que fèiem era anar al cinema. Gairebé cada curs, una o dues vegades ens tocava anar al cine del carrer Atenes, si no recordo malament i fer una d'aquestes sessions que començava, invariablement, amb una explicació, el passi de la pel·lícula i després, també invariablement, haver de guardar-me la fitxa (que tenia a banda i banda uns quadradets com si fos cel·luloide) amb les dades bàsiques del film i després, evidentment, reflexions i apa, a treballar-ho que això d'anar al cine no és gratis!!.
He de confessar que alguna vegada vaig sortir d'aquestes sessions avorrida com una ostra, però d'altres notant com es despertava al cuquet de la crítica diríem "inhabitual". No sé fins a quin punt tot això influeix, el que és ben cert és que vaig descobrir que hi havia altres cines o cinema fet d'una altra manera i, en qualsevol cas, altres maneres de llegir aquelles obres (que a mi em deien que eren d'art, però sempre he estat una mica escèptica) que les que coneixia i considerava úniques.
Per tant, moltes gràcies a Drac Màgic, perquè intentar ensenyar a nenes i adolescents noves mirades segurament forja dones adultes una miqueta (només una miqueta) més preparades per intentar experiències pròpies de llibertat".

Marta Vergonyós Cabratosa. 31 anys
Artista

"...sortíem de l'escola i ens portaven a veure pelis amb personatges fantàstics que parlaven amb la meva llengua materna i era emocionant perquè s'assemblava molt a quan somniava, en colors, amb estrelles i en català... ho esperava amb el delit de qui espera allò preciós i escàs... més tard, descobriria que les responsables eren les mateixes deesses que conspiraven cada any per regalar-me la Mostra de Cinema de Dones... Drac Màgic? la meva escola de vida en imatges..."

L'OPINIÓ DEL PROFESSORAT

Mª Immaculada Viñals i Bolet
Escola Canigó (L’Hospitalet del Llobregat)

"El meu agraïment i felicitació a Drac Màgic, perquè a través dels anys que porto a l’Ensenyament, m’ha ajudat molt en la meva tasca.
Primer anàvem al cinema Savoy, després al cinema Verdi, quantes pel.lícules i pel.lícules com Cirano de Bergerac, Molt de sorroll per no res, Lázaro de Tormes, El perro del Hortelano… i tantes i tantes. M’han servit per estimar i fer estimar les assignatures tot gaudint d’unes hores de lleure. Aquestes pel.lícules amb els seus dossiers corresponents, plens de recursos pedagògics ens servien per reflexionar i reconèixer moltes coses que no hauríem pogut entendre només veient-les.

En conclusió Drac Màgic, continueu la vostra tasca per ser encertada i profitosa, tant per a l’alumnat com per al professorat".

Santi Rubio
Col·legi Sagrat Cor – Diputació, Barcelona

"En els darrers anys he participat amb els alumnes de cicle superior a les campanyes de cinema i tallers proposat per Drac Màgic.
Aquestes activitats han estat un bon complement per al currículum i han propiciat diferents propostes de feina a l’aula com poden ser: temes de tutoria, articles per a la revista escolar, motivació per treballs de plàstica, ... i ens ha ajudat a valorar el cinema com a mitjà per conèixer altres realitats, altres maneres de fer i de pensar i també com a mitjà per a l’expressió de sentiments, emocions i valors viscuts arreu del món".

L'OPINIÓ DE LA PROFESSIÓ

Imma Merino. Crítica de cinema

"Aquella adolescent que jo era fa trenta anys va veure, junt amb els seus companys d’institut, una pel·lícula al Teatre Principal d’Olot en què un general italià s’entestava en una acció inútil que condemnava els seus soldats a morir per res. No hi havia heroïcitat bèl·lica en aquella pel·lícula. Hi havia la de la resistència a l’autoritat que arribava a pagar-se amb l’afusellament, com en el cas d’un vell tinent que volia evitar la massacra dels soldats. El títol de la pel·lícula, ambientada en la I Guerra Mundial, és Uomini contro, dirigida per Francesco Rossi i amb un guió del poeta Tonino Guerra. Aquella pel·lícula ens va arribar perquè, ja fa trenta anys, un col·lectiu va creure fermament que el cinema també és una possibilitat d’educació. Per reflexionar sobre la història, la vida, el mateix cinema. Per no claudicar davant de l’autoritarisme i intentar ser més lliures. Gràcies Drac Màgic".

Laia Marull. Actriu

"A l'igual que s’ensenya a llegir a les escoles, s’hauria d’ensenyar a veure.
Estem en un moment on predomina l’audiovisual per sobre de qualsevol altre llenguatge. Ens podem queixar que els nens ja no llegeixen llibres, però no podem obviar el paper de l’audiovisual a la nostra societat.
Perquè la gent surti ben formada de les escoles i amb el màxim de capacitats per a desenvolupar-se en el món actual hauríem de fer que tinguin una relació directe amb l’audiovisual. I no em refereixo a que vegin la televisió, si no que puguin tenir una visió acurada amb capacitat d’anàlisi, i el que és millor, amb capacitat creativa i activa en el llenguatge audiovisual.
És per això que iniciatives com la de Drac Màgic fan que els nens creixin com a individus i que creixem tots nosaltres com a societat. I no parlo únicament com a actriu, sinó com a ciutadana".

Rosa Vergés. Cineasta

"El cinema fabrica somnis intangibles. Atrapar una imatge i projectar-la ha estat un repte artístic molt important per l’humanitat. Vivim ara, una metamorfosi de la societat del coneixement. La difusió audiovisual es ja una amplíssima i vertiginosa xarxa d’expressió que ens comunica transformant l’imaginari col.lectiu. Comprendre i descodificar el vocabulari audiovisual és imprescindible per evitar l’analfabetisme artístic de la societat. Crec obstinadament en la formació audiovisual a l’escola. Crear joves espectadors amb criteri, exigents, i que puguin digerir bé les imatges que són l’aliment bàsic de la seva sensibiliat. Ells són el futur. S’han d’activar els ulls de la ment. Ensenyar a mirar, aprendre a veure. Veure és descobrir, és conèixer, i per tan comprendre i respectar".

Ventura Pons. Director de cinema

“Els mitjans audiovisuals, avui en dia, ocupen un lloc molt important en la nostra societat. Precisament, per les seves característiques i la seva serialitat, tenen una gran responsabilitat. Possibilitar un anàlisi complex dels mitjans resulta una tasca molt necessària.”
“Impulsar les competències crítiques i creatives dels infants i els joves davant dels mitjans és una feina molt important a fer. Hem d’aconseguir que tinguin eines suficients per assumir els diferent missatges que reben.”

LA TEVA OPINIÓ

Ens vols fer arribar la teva opinió? Pots fer-ho clicant aquí