|
|
Proposta d’activitats per difondre la cultura audiovisual entre
els centres educatius
de tot Catalunya.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| En
aquest apartat trobaràs les opinions del Racó Generacional,
que són les persones que de petits o petites han participat en
les activitats del Drac Màgic, del professorat que porta els seu
alumnat a les activitats, dels professionals que treballen en el món
de l'audiovisual, i si vols, afegeix la teva opinió. |
| |
|
|
Montse Armengou Martín. 43
anys
Periodista/directora de documentals històrics
"No sé si és molt correcte dir
això però la meva primera escola de cine va ser "per
la patilla". Ja als primers anys 80, Drac Màgic organitzava
les seves famoses sessions de cinema per les escoles. Eren temps d'apertura,
havia mort Franco, i a les aules entrava aire fresc i... pantalles
de cinema. Un aire que a mi m'havia arribat tard per què tot
just havia començat la carrera de periodisme i a la carrinclona
escola de monges en la que m'havia educat poc cinema de qualitat s'havia
vist!. Jo vivia molt a prop de la sala on Drac Màgic feia les
projeccions i la sort va fer la resta. Una clienta de la meva mare,
la Montserrat Cruspinera, estava implicada en el projecte i vaig obtenir "permís" per
colar-me en aquells fantàstiques sessions de cinema del carrer
Mercaders. Van ser moltes hores de cinema que de vegades robava a les
classes de la universitat per veure obres imprescindible, com La
sal de la tierra, i que han estat fonamentals després
per a mi com a professional de documentals històrics."
|
Jordi Martí
Delegat de Cultura

"Recordo, cap al final de l’EGB, la pel·lícula 1789, de la directora
de cinema i també dramaturga francesa Arienne Mnouchkine. Probablement
la cinta servís per a il·lustrar o reforçar el
tema de la Revolució Francesa. A mi em va impressionar la ficció dins
de la ficció que proposava la pel·lícula: la filmació d’una
representació teatral.
|
Núria Campreciós Preses. 28
anys
Llicenciada en Història de l'Art/ Equip de Drac Màgic
"Guardo uns records molt vius de les sessions de cinema
que Drac Màgic organitzava per la meva escola.
Potser per la novetat que tot allò em suposava, crec que l'hàbit
d'anar freqüentment al cinema i estimar-lo, el vaig adquirir de
ben petita gràcies a les estimulants pel·lícules
que ens projectaven.
Recordo especialment La Ventafocs, crec que la primera
pel·lícula
doblada al català i en la que fins i tot vaig sentir-hi el meu
cognom, i un nen que tot allò que dibuixava es convertia en
realitat. Allò si que era màgia!"
|
Joana Comas Rosa. 24 anys
Estudiant i fotògrafa
"Vaig entrar
en contacte amb Drac Màgic quan tenia 17 anys. Estava a l'institut,
i feiem el famós treball de recerca. Necessitàvem gran quantitat d'informació sobre
cinema per al treball, i no era fàcil trobar alguns dels llibres que
buscàvem per documentar-nos, i sen's va ocórrer fer
una visita a Drac Màgic. Gràcies a la gran quantitat
de llibres i vídeos de la fantàstica
biblioteca i videoteca, vam sortir d'allí inundades d'informació,
i la veritat és que ens va sortir un treball rodó! Vaig
aprendre a veure cine, però no havia pensat mai que també es
pogués apendre a llegir cine!"
|
|
|
Jordi Baeta. 45 anys
Enginyer en Telecomunicacions
"Recordo
amb certa nostàlgia aquelles sessions matinals del Drac Màgic
al cine Ars ara fa més de 30
anys on varem veure
pel·lícules com: 2001 odisea en el espacio, El
maquinista de la General...
Les breus explicacions al inici i en acabar la projecció (teníem
poc més de 10
anys i no estàvem per gaires sermons) ens van permetre entendre
detalls i conceptes que de ben
segur ens hagessin passat per alt".
|
Mariona Baulells i Martina
Nadal. 15 anys
Estudiants
"El
que ens agradava més d’aquelles pel·lícules
era la seva diferencia amb les que tothom mirava. Quan recordes petits
flaixos o imatges veus que sempre tenies l’emoció de saber
què passaria en cada moment, ja que no eren com les típiques
pel·lícules de Disney on sabies sempre qui era el bo
el dolent i que acabarien sempre amb el final feliç.
Queda el record d’una pel·lícula original i poc
infantil però alhora agradable de veure per una persona de l’edat
que teníem. Les pel·lícules solien ser no de dibuixos
animats, sinó normals i fa que et quedi més el record del
caràcter de la persona i les seves característiques i factors
concrets i no tant la imatge física que et regalen d’altres
pel·lícules.
Ara, recordant les pel·lícules pensem que potser allò va
ser el pas de passar a veure les pel·lícules infantils
a algunes més adultes amb una finalitat una mica més complexa
que només entretenir. En definitiva el record que queda és
original".
|
Pilar Vallugera.
39 anys
Regidora de Dona i Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona del, 2003 al
2007.
"Jo anava a l'Escola Vedruna Gràcia (que
en aquells moments li dèiem "Les Carmelites"). Una escola
només de noies, però no sé per
quina raó, no vam trobar mai a faltar els nois (devíem saber el
que ens esperava).
Si gui com sigui malgrat tots els tòpics relacionats amb les escoles de
monges
de noies, crec que intentaven donar-nos una formació bastant lliure, fomentant
opinions diferents i no necessàriament ortodoxes. Un dels exemples de
les
activitats que fèiem era anar al cinema. Gairebé cada curs, una
o dues vegades ens tocava anar al cine del carrer Atenes, si no recordo malament
i fer una d'aquestes sessions que començava, invariablement, amb una explicació,
el passi
de la pel·lícula i després, també invariablement,
haver de guardar-me la fitxa (que tenia a banda i banda uns quadradets com si
fos cel·luloide) amb les dades bàsiques del film i després,
evidentment, reflexions i apa, a treballar-ho que això d'anar al cine
no és
gratis!!.
He de confessar que alguna vegada vaig sortir d'aquestes sessions avorrida com
una ostra, però d'altres notant com es despertava al cuquet de la crítica
diríem "inhabitual". No sé fins
a quin punt tot això influeix, el que és ben cert és que
vaig descobrir que hi havia
altres cines o cinema fet d'una altra manera i, en qualsevol cas, altres maneres
de llegir aquelles obres (que a mi em deien que eren d'art, però sempre
he estat una mica escèptica) que les que coneixia i considerava úniques.
Per tant, moltes gràcies a Drac Màgic, perquè intentar
ensenyar a nenes i adolescents noves mirades segurament forja dones adultes
una miqueta
(només
una miqueta) més preparades per intentar experiències
pròpies de llibertat".
|
Marta Vergonyós Cabratosa. 31 anys
Artista
"...sortíem
de l'escola i ens portaven a veure pelis amb personatges fantàstics
que parlaven amb la meva llengua materna i era emocionant perquè s'assemblava
molt a quan somniava, en colors, amb estrelles i en català...
ho esperava amb el delit de qui espera allò preciós i
escàs... més
tard, descobriria que les responsables eren les mateixes deesses
que conspiraven cada any per regalar-me la Mostra de Cinema de
Dones...
Drac Màgic? la meva escola de vida en imatges..."
|
|
|
|
|
MĒ Imma culada Viñals i Bolet
Escola Canigó (L’Hospitalet del Llobregat)
"El
meu agraïment i felicitació a Drac Màgic, perquè a
través dels anys que porto a l’Ensenyament, m’ha
ajudat molt en la meva tasca.
Primer anàvem al cinema Savoy, després al cinema Verdi,
quantes pel.lícules i pel.lícules com Cirano de Bergerac,
Molt de sorroll per no res, Lázaro de Tormes,
El perro del Hortelano… i tantes i tantes. M’han
servit per estimar i fer estimar les assignatures tot gaudint d’unes
hores de lleure. Aquestes pel.lícules amb els seus dossiers corresponents,
plens de recursos pedagògics ens servien per reflexionar
i reconèixer moltes coses que no hauríem pogut entendre
només
veient-les.
En conclusió Drac Màgic, continueu la vostra tasca per
ser encertada i profitosa, tant per a l’alumnat com per al professorat".
|
Santi Rubio
Col·legi Sagrat Cor – Diputació, Barcelona
"En els darrers anys he participat amb els alumnes
de cicle superior a les campanyes de cinema i tallers proposat per Drac
Màgic.
Aquestes activitats han estat un bon complement per al currículum
i han propiciat diferents propostes de feina a l’aula com poden
ser: temes de tutoria, articles per a la revista escolar, motivació per
treballs de plàstica, ... i ens ha ajudat a valorar el cinema
com a mitjà per conèixer altres realitats, altres maneres
de fer i de pensar i també com a mitjà per a l’expressió de
sentiments, emocions i valors viscuts arreu del món".
|
|
|
|
|
Imma Meri no. Crítica de cinema
"Aquella adolescent que jo era fa trenta anys va veure, junt amb els seus
companys
d’institut, una pel·lícula al Teatre Principal d’Olot
en què un general italià s’entestava en una acció inútil
que condemnava els seus soldats a morir per res. No hi havia heroïcitat
bèl·lica en aquella pel·lícula. Hi havia la de la
resistència a l’autoritat que arribava a pagar-se amb l’afusellament,
com en el cas d’un vell tinent que volia evitar la massacra dels soldats.
El títol de la pel·lícula, ambientada en la I Guerra Mundial, és Uomini
contro, dirigida per Francesco Rossi i amb un guió del poeta Tonino
Guerra. Aquella pel·lícula ens va arribar perquè, ja fa
trenta anys, un col·lectiu va creure fermament que el cinema també és
una possibilitat d’educació. Per reflexionar sobre la història,
la vida, el mateix cinema. Per no claudicar davant de l’autoritarisme i
intentar ser més lliures. Gràcies Drac Màgic".
|
Laia Marull. Actriu
"A l'igual que s’ensenya a llegir a les escoles, s’hauria
d’ensenyar
a veure.
Estem en un moment on predomina l’audiovisual per sobre de qualsevol
altre llenguatge. Ens podem queixar que els nens ja no llegeixen llibres,
però no podem obviar el paper de l’audiovisual a la nostra societat.
Perquè la gent surti ben formada de les escoles i amb el màxim
de capacitats per a desenvolupar-se en el món actual hauríem
de fer que tinguin una relació directe amb l’audiovisual. I
no em refereixo a que vegin la televisió, si no que puguin tenir una
visió acurada amb capacitat d’anàlisi, i el que és
millor, amb capacitat creativa i activa en el llenguatge audiovisual.
És per això que iniciatives com la de Drac Màgic fan
que els nens creixin com a individus i que creixem tots nosaltres
com a societat. I no parlo únicament com a actriu, sinó com
a ciutadana".
|
Rosa Vergés. Cineasta

"El cinema fabrica somnis intangibles. Atrapar una imatge i projectar-la
ha estat un repte artístic molt important per l’humanitat. Vivim
ara, una metamorfosi de la societat del coneixement. La difusió audiovisual
es ja una amplíssima i vertiginosa xarxa d’expressió que
ens comunica transformant l’imaginari col.lectiu. Comprendre i descodificar
el vocabulari audiovisual és imprescindible per evitar l’analfabetisme
artístic de la societat. Crec obstinadament en la formació audiovisual
a l’escola. Crear joves espectadors amb criteri, exigents, i que puguin
digerir bé les imatges que són l’aliment bàsic
de la seva sensibiliat. Ells són el futur. S’han d’activar
els ulls de la ment. Ensenyar a mirar, aprendre a veure. Veure és
descobrir, és
conèixer, i per tan comprendre i respectar".
|
Ventura Pons. Director de cinema
“Els mitjans audiovisuals, avui en dia, ocupen un lloc molt important
en la nostra societat. Precisament, per les seves característiques
i la seva serialitat, tenen una gran responsabilitat. Possibilitar un anàlisi
complex dels mitjans resulta una tasca molt necessària.”
“Impulsar les competències crítiques i creatives dels
infants i els joves davant dels mitjans és una feina molt important
a fer. Hem d’aconseguir que tinguin eines suficients per assumir els
diferent missatges que reben.”
|
|
|
|
|
Ens vols fer arribar la teva opinió? Pots
fer-ho clicant aquí
|
 |