Sessions cinematogràfiques

Els temes que treballem

Qui som

Opinions

CCDF Bonnemaison

El Meu Primer Festival

Mercat de les Flors

Museu del Cinema de Girona

Horaris i Preus

Contacte

Entitats Col·laboradores

Programa curs 2007-08
(pdf 2 Mb)

dracmagic.cat

Anem al cinema

Et proposem anar al cinema d’una manera especial. Moltes vegades, quan ens asseiem davant de les pantalles de cinema, la fascinació és tal, que potser se’ns passen per alt molts dels elements que fan que una pel·lícula sigui única, i que molt sovint no es projecti en les sales de cinema més habituals.

Tallers

Hi havia una vegada... el cinema

Hi ha hagut múltiples artefactes i invents al llarg de la història i a diferents parts del món que han fet possible que un dia nasqués
el cinema. Aquest no és el resultat d’una evolució lineal, sinó d’un compendi.

Les joguines òptiques. Eren molt populars al segle XIX i feien possible l’animació de la imatge fixa. La combinació dels principis d’aquestes joguines amb els avenços òptics i fotogràfics va donar lloc a l’invent del cinematògraf. les joguines òptiques són moltes i molt senzilles: la llanterna màgica, el taumàtrop, el zootrop, el fenaquistiscopi, etc

La caixa fosca i la fotografia. L’any 1826 Nicéphore Niepce, utilitzant la caixa fosca, va fer la rpimera fotografia: una vista, des de la finestra de casa seva, de les teulades del davant. Va necessitar més de 8 hores d’exposició. Era però una imatge única i positiva.
Muybridge. El 1872, el fotògraf anglès E. Muybridge, va rebre l’encàrrec de fotografiar el trot d’un cavall. No ho aconseguí fins al 1878. El moviment continu s’havia dividit en fotogrames diferenciats. El primer en filmar imatges múltiples amb una càmera va ser el metge fisiòleg francès Ètienne-Jules Marey, que el 1882 inventà el fusell fotogràfic, amb la intenció d’estudiar els ocells en ple vol.
Els Lumière. August i Louis Lumière, propietaris d’una pròspera empresa de material fotogràfic, van inventar el 1895 el cinematògraf. Van aconseguir el principi bàsic del cinema: la projecció ràpida d’imatges fixes que produeixen la il·lusió del moviment.

Els escenaris del cinema

Quan els germans Lumière van llogar un local a París el 1894 per projectar una selecció dels seus films, el primer dia només van acudir 35 persones. Però de seguida es va convertir en l’espectacle predilecte de la majoria de la població. A partir del 1901 s’anaren consolidant les sales d’exhibició anomenades nickelodeons, nom derivat del preu de l’entrada, que era de cinc centaus de dòlar, un níquel. Els primers cinemes van ser, senzillament, salons de ball reconvertits, però molt aviat les sales de cinema es difongueren
per tot el món.

Visita als cinemes Verdi
El seu objectiu és la descoberta de les característiques de la sala cinematogràfica. La visita es clou amb la projecció del migmetratge El moderno Sherlock Holmes, de Buster Keaton, en què, a través de les peripècies d’un projeccionista, es presenta una divertida mirada al cinema.

Comença l'espectacle

Imaginem-nos en una sala de cinema. Davant tanta fascinació, tenim temps per comprendre què és el que ens expliquen? En els darrers temps, l’oferta cinematogràfica segueix unes lògiques de producció i consum basades en l’ús de l’espectacular. Aquest fet no és només únic i propi dels productes cinematogràfics, sinó del món audiovisual en general. Un dels recursos més espectaculars és la magnificació de la violència.
Amb Deconstruint Matrix i V de Vendetta et proposem un viatge per tots els racons d’aquestes pel·lícules. O és que no et pica la curiositat saber què s’entén pel fenòmen Matrix? Per què després de més de sis anys de la seva estrena, encara és un referent i marca tendències? És més que una pel·lícula d’aventures i ciència ficció? Creus que V és realment una pacifista o justifica l’acció violenta ’una manera innecessària?

Qui és qui? Les identitats a debat

A Joves i sèries observem com es construeix la imatge de la joventut segons les diferents sèries i programes televisius.
Són tots els joves iguals? Per quin motiu, en alguns casos, es dóna una imatge del jovent totalment despreocupada? I, contràriament,
com és que en d’altres casos passa a ser seriós i responsable?
Qui són els herois absoluts dels discursos publicitaris? A qui s’autoritza a presumir de l’últim model automobilístic, de promocionar colònies i desodorants que fan tornar boig a qualsevol? Contràriament, qui està comprant sempre productes light? A Salut o estètica? t’oferim la possibilitat d’analitzar-ho i contestar-ho, i a Reinventar la publicitat a més a més tindràs l’oportunitat d’idear el teu propi espot tot superant els diferents prejudicis.
Us heu fixat mai que l’ús espectacular de la violència moltes vegades s’utilitza com a valor positiu i de promoció, sobretot en els
diferents programes televisius? Anima’t, sigues exigent amb com se t’informa de la realitat. A Violència i informatius, us ensenyem
a fer-ho!
Per cert, per què les dones són un dels col·lectius sobre els que recau més una representació espectacular de la violència?
A La representació de la violència contra les dones observarem que les dones quasi sempre són representades com a objectes,
susceptibles de ser maltractades. I és que, com dèiem, conèixer com es construeix l’Imaginari televisiu és un dels exercicis més
importants que tots i totes hem d’aprendre a fer.

A què juguem amb les imatges?

Les imatges audiovisuals juguen un paper molt important en les nostres vides. Depenent de la seva composició en diferents escenes, o en la seva distribució en diferents narracions, adquireixen un significat diferent i, per tant, comuniquen en cada situació fets i conceptes diferents. Per això proposem un recorregut pel món de la publicitat de les joguines, i pel món dels videojocs.

A què juguen les joguines? Ens hem fixat mai que de les moltíssimes joguines que hi ha al món, la televisió només en publicita unes en concret? I ens hem fixat mai que només es pot jugar d’una manera amb elles? És que les nines només serveixen per jugar a ser mares? I si volem jugar a ser pares?

Els videojocs són una de les joguines més espectaculars i de més èxit del moment. Malgrat això, també són una de les més desconegudes. Quantes vegades hem sentit a dir que són addictives? Per quin motiu? Proposem un debat que explori tant la
representació dels videojocs, com el tipus d’experiències que ens proposen, les seves estratègies de promoció, i de quina manera
ens interpel·len.

Construïm el cinema

Una pel·lícula no és només la història que ens explica, sinó que una pel·lícula és la manera en com se’ns explica una història. És per això que és tan interessant poder-nos endinsar dins del llenguatge i les retòriques cinematogràfiques, saber identificar el significat dels plans, sabver com s’estructura una història...

De quina manera les imatges ens parlen? Les imatges volen dir alguna cosa per si mateixes, o darrera la seva composició hi ha un treball important de pensar com combinar-les per donar un sentit i significat concrets?
Amb Posem ordre a les imatges: muntatge i narració descobrirem com gràcies a la combinació de plans i moments d’efecte les imatges poden tenir més d’un significat. Quin li donarem nosaltres? Si volem planificat una acció amb cins moviments, Planifiquem la mirada: Story Board és el taller per per potenciar la nostra creativitat com a autors i autores. O potser ens agrada més l’anàlisi i els aspectes filosòfics? Llavors en L’enquadrament: el camp i el fora de camp descobrirem que les imatges no només signifiquen pel que veiem, sinó també pel que no veiem.

Hi ha moltes maneres d’explicar històries, i cada una d’aquestes maneres, emfatitza aspectes diferents com actituds, escenaris, personatges, ritmes, etc. Amb Els gèneres cinemtogràfics i els arquetips: descobrim el cinema clàssic descobrirem les diferents maneres d’explicar les històries que molt sovint, ja s’endevinen amb Els cartells de cinema! Però sabem que cada història està explicada per un protagonista concret. Intrèpids, heroïnes i malvats: del còmic al cinema és una manera de saber com una història es pot explicar a través dels seus personatges.

Però el cinema, també compta amb tot un desplegament de coneixements tècnics. Sinó, com aconseguiríem fer creïble que els ninots o dibuixos es moguin? Amb Els ninots es mouen! ens
explicaran com s’aconsegueix aquesta il·lusió, i amb Trucs de cinema, els efectes especials descobrirem el principi de les pel·lícules de ciència ficció. Us imagineu una pel·lícula d’acció sense una banda sonora espectacular? Voleu explicar una història només a través dels seus sons? Vinga! Mira com sona!